EL DECAMERÓ
El segle XIV fou un segle obscur a l'Europa Occidental. Una sensació general de pessimisme es mostrava, perfectament, en un art romànic tètric i recollidor. Ja havien passat molts anys de l'auge de Roma, i el declivi de la cultura es feia evident en molts sectors de la societat.
Santa Maria Novella, Florència,
icona de l'arquitectura renaixentista
Emperò, a Itàlia, s'inicià, a poc a poc, un corrent literari que pretenia trencar allò establert fins aleshores. Era un renaixement, un retorn als valors de la cultura romana (i grega, en menys mesura), un nou temps que volia donar llum a una civilització esmaperduda. És aleshores quan s'inicia l'anomenat Renaixement.
Literàriament, el Renaixement té Itàlia com el seu bressol. Destaquen, per sobre de tot, Dante, Petrarca i Boccaccio. Avui parlarem una mica del darrer, i autor de l'obra que analitzem: Giovanni Boccaccio.
Giovanni Boccaccio, estàtua
de la galeria Uffizzi, Florència
Boccaccio (1313-1375) fou un humanista, interessat per la literatura popular. Florentí de naixement, li tocà patir un dels desastres més grans de la història d'Europa: la pesta negra. Això el marcà. Fou coetani de Petrarca, l'influencià en diversos tòpics literaris, com l'estil més filosòfic, allunyat dels contes populars i les històries d'amor dels seus inicis.
El Decameró és una obra monumental, un compendi de 100 contes o històries. El fil que les uneix és la Pesta Negra: Boccaccio s'imagina que un grup de deu persones (7 dones i 3 homes) es reclouen durant deu dies a Fiesole, als afores de Florència, per tal d'evitar la plaga. Per tal de passar el temps, decideixen que cada dia un d'ells explicarà una història. I heus aquí l'inici de l'obra.
Cada dia, un d'ells és el que duu la veu cantant, esdevenint el Rei o la Reina d'aquell dia. D'entre el centenar de contes, n'hi ha de molt curts, n'hi ha de molt llargs; d'amor i de guerra; de desastres i d'alegries; i un llarg etcétera.
Escena del Decameró, per Sandro Botticcelli
Un conte que vull destacar de tots ells és el conte número 9 del quart dia. L'explica Filòstrat, i tracta una història força propera a la cultura catalana. Guillem de Cabestany, amant de la muller de Guillem de Rosselló, és descobert cometent la injúria, se li arrenca el cor i se li dóna a la dona infidel per dinar. Ella, ruboritzada, es tira dalt abaix d'una finestra i és enterrada amb el seu amant.
El Decameró és un llibre total, que mostra l'avast d'un moviment, el Renaixement, que va canviar Europa. És un llibre amè, tot i que llarg, i algunes històries són molt boniques; d'altres són excessivament amanerades. Hi ha de tot.
Per si no torno a escriure mai més, em despedeixo.
Salutacions cordials,
1 comentaris:
Ei Albert sóc l'Hervás. Ara que ho sé aniré visitant també aquesta pàgina. Miraré aquest llibre del Decameró avere què tal.He de dir que els temes que tractes són força interessants, ho dit sincerament.
Ens veiem.
Publica un comentari a l'entrada